Isaac Albéniz

Virtuós del piano i compositor, va ser el principal introductor de la musica espanyola dins els primers moviments d’avantguarda del segle XX. Nascut a Camprodon el 29 de maig del 1860, es revela com un nen prodigi als 4 anys en debutar com a concertista al teatre Romea de Barcelona. El 1865 estudia amb Narciso Oliveras. El 1869 la família es trasllada a Madrid on ingressa al conservatori per estudiar amb els professors Ajero i Mendizàbal. Tot seguit, Albéniz abandona la casa familiar i inicia un seguit de gires per Espanya i Amèrica. De retorn a Europa estudia composició a Leipzig amb Jadasson i Reinecke i una beca concedida pel rei Alfons XII li permet estudiar a Brusseles amb Gevaert i Brassin.

El 1879 coneix Liszt. Les seves trobades amb el compositor Hongarès son definitives per consolidar la seva vocació i marquen l’estil de les seves primeres obres, caracteritzades com peces de saló. La primavera del 1882 viatja a Granada, ciutat de la que queda fascinat i L’any 1883 es casa amb Rosina Jordana i s’instala a Barcelona. Es llavors quan coneix a Felip Pedrell, qui l’inspira en la creació d’una música amb verdaderes arrels hispàniques. Les seves composicions, ja consolidat com a gran intèrpret de piano, comencen a tenir cada cop un més marcat caire nacionalista. Parlem d’obres com cantos de España o la suite espanyola que es comencen a aplaudir arreu com a autènticament espanyoles.

La seva vida continua sent itinerant i el 1890 es trasllada a Londres. El 1891 signa un contracte amb el banquer londinenc Francis Burdett Money-Coutts, pel qual Albéniz havia de posar música als llibrets escrits pel banquer, a canvi d’un substancial suport financer. La escassa qualitat dels llibrets dona obres artísticament mediocres, amb la única excepció de l’obra mestra Pepita Jiménez. El 1893 estrena amb èxit l'opereta The Magic Opal, amb llibret de Arthur Law. Albéniz, com altres compositors espanyols, somiava amb la creació de l’òpera musical espanyola i el teatre musical esdevé, després de les obres per a piano, la seva segona dedicació musical.

L’any 1893 s’estableix definitivament a París on coneix a Fauré, Debussy i Dukas i estableix forts i fructífers lligams amb la comunitat musical i artística francesa. Albéniz abandona paulatinament els concerts i es centra en la seva feina compositiva, cercant una estètica en la que desenvolupa, de forma progressiva i constant, una simbiosi de l’exotisme de la música espanyola i les tendències més avançades de la música francesa del seu temps.

Els últims anys de la seva vida els dedica a la creació de la seva obra mestra, la suite Iberia, màxima expressió del seu geni pianístic, sense oblidar obres com La Vega o bé les cinc sonates. L’obra consta de quatre quaderns que es van anar estrenant des del 1906 al 1909 amb gran èxit de crítica. les seves grans obres per a piano de la darrera època van  situar l’estètica nacionalista a nivell de valor universal, superant així l’anècdota folklòrica de la música de saló.

 El 18 de Maig del 1909, Albéniz mor a Cambo-les-bains, als Pirineus Orientals, on s’havia instal·lat el març d’aquell mateix any.