Josep Maria Mestres-Quadreny

Mestres Quadreny va estudiar Ciències a la Universitat de Barcelona i música amb Cristòfol Taltabull. Des de l’inici de la seva carrera de compositor va dedicar un gran esforç a la promoció i la difusió de la música contemporània. Va ser membre fundador de nombrosos cercles musicals i culturals, com ara el Cercle Manuel de Falla, el grup Música Oberta del Club 49, el Conjunt Català de Música Contemporània, el Laboratori de Música Electroacústica Phonos, el Grup Instrumental Català i els Amics de la Música de Barcelona. Formà part de la Comissió coordinadora de l’àmbit de música del Congrés de Cultura Catalana (1976-1977) i va ser President de l’Associació Catalana de Compositors (1977-1979).

La seva música va evolucionar sempre amb una permanent renovació d’idees i una progressiva incorporació de noves tècniques, sovint derivades dels coneixements científics actuals i d’altres camps de la creació artística, la qual cosa el va portar a relacionar-se i a col·laborar amb artistes de les segones avantguardes a Catalunya, com Antoni Tàpies i Joan Brossa.

Antidogmàtic per naturalesa, el seu camp d’exploració va ser molt vast i comprèn des d’obres interpretades únicament pel públic –Self-Service– fins a obres compostes per ordinador –Ibèmia–, passant per un ampli ventall de peces per a orquestra simfònica, orquestra de cambra, solistes, etc. Va fer música incidental per a teatre i cinema i va col•laborar amb Joan Brossa en diverses obres de teatre musical, com Suite Bufa, L’armari en el mar i les òperes Cap de mirar i El ganxo.

Va presidir la Fundació Phonos el 1975, quan s’hi va crear el primer laboratori electroacústic. Va ser membre de la Junta Rectora del Patronat de L’Auditori de Barcelona i de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), així com també del seu consell d’administració. Igualment va formar part de la comissió delegada del patronat de la Fundació Joan Miró i del patronat de la Fundació Joan Brossa.

Foto: Wikimedia Commons