Preludi, recitatiu i fuga

Dintre del catàleg per a piano del que es pot anomenar primer període del compositor, l’obra Preludi, recitatiu i fuga és representativa de la formació de Cercós al costat del mestre Cristòfor Taltabull (1888-1964), un personatge de decisiva importància per a la música catalana de la segona meitat del segle XX, atès el resultat de la seva reconeguda docència. L’obra pressuposa uns antecedents històrics clars, entre els quals cal donar especial relleu a dues obres per a piano del compositor César Franck, que presenten un format tripartit molt semblant. Són Preludi, coral i fuga (1884) i Preludi, ària i final (1887), obres que el compositor interpretava habitualment i que havien estat programades als concerts organitzats pel Cercle Manuel de Falla (1947-ca.1957), grup creat a l’Institut Francès de Barcelona, del qual Cercós fou membre fundador.