Pau Casals

El Vendrell (Tarragona) ( 1876 ) - San Juan (Puerto Rico) ( 1973 )
Pau Casals
Violoncel•lista, compositor i director d’orquestra. Estudià amb el seu pare Carles, que era organista, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i a Madrid, Brussel•les i París, ciutats on pogué estudiar gràcies a la protecció de la reina Maria Cristina i del comte de Morphy, a qui l’havia recomanat Albéniz. Esdevingué professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. L’èxit de la seva carrera internacional començà a París (1899) i des de llavors el seu nom es mantingué ininterrompudament al primer pla de l’ambient musical mundial, principalment per la seva revolució del concepte tècnic i expressiu del violoncel, i també per la seva dedicació a la música de cambra.

Creà el 1912 a París l’École Normale de Musique. Entre altres iniciatives seves, es destaquen les fundacions de l’Orquestra Pau Casals (1920-39) i de l’Associació Obrera de Concerts (1926-39). El 1932 fou nomenat per la Generalitat president de la Junta de Música de Catalunya.

La seva vida experimentà un canvi important arran de la guerra civil i de la Segona Guerra Mundial perquè des d’aleshores esdevingué un paladí infatigable de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides. D’aquí el seu exili voluntari a Prada de Conflent on només trencà el silenci per actes molt importants. El 1955 s’instal•là a Puerto Rico i fundà el 1957 el Festival Casals. El 1958 féu el seu primer concert a la seu de l’ONU. Fou nomenat doctor honoris causa de la universitat de Nova York.

Com a compositor, la seva producció comprèn, a més, música de cambra, lieder, polifonies, sardanes, etc.