Josep Duran és conegut com un dels principals exponents de la penetració de l’estil italià en la música espanyola. Nascut a Cadaqués, va ser cantor de la capella de música del Palau de Barcelona, on el van pensionar per formar-se musicalment a Nàpols. Allí va estudiar amb Francesco Durante, i un cop tornat a Barcelona, el 1756, va exercir de mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, del palau del marqués de los Vélez i des de 1780 de la catedral de Barcelona.
Coetani dels inicis del Classicisme, va compondre molta música religiosa i oratoris, activitats que va alternar amb la composició d’obres no religioses, com ara dues òperes: Antígona, estrenada el 10 de juliol de 1760 al Teatre de la Santa Creu i Temístocles, basada en un text del famós llibretista Metastasio, estrenada el 4 de novembre de 1762. Destaquen també dos obertures, en re major i en fa major on es fa evident el pont estètic entre el Barroc i el Classicisme i que adopten l’estil de les sinfonie barroques italianes destinades al teatre.
Dirigí sovint l’execució d’òperes al Teatre de la Santa Creu, i contribuí a afermar-hi el gust pel drama líric italià.
Coetani dels inicis del Classicisme, va compondre molta música religiosa i oratoris, activitats que va alternar amb la composició d’obres no religioses, com ara dues òperes: Antígona, estrenada el 10 de juliol de 1760 al Teatre de la Santa Creu i Temístocles, basada en un text del famós llibretista Metastasio, estrenada el 4 de novembre de 1762. Destaquen també dos obertures, en re major i en fa major on es fa evident el pont estètic entre el Barroc i el Classicisme i que adopten l’estil de les sinfonie barroques italianes destinades al teatre.
Dirigí sovint l’execució d’òperes al Teatre de la Santa Creu, i contribuí a afermar-hi el gust pel drama líric italià.
Publicacions (6)
Josep DuranTotes les publicacions
Josep Duran