Enric Morera

Compositor i pedagog. Es el màxim representant de l’impuls modernista que configura la música catalana del s. XX.

Als dos anys es trasllada amb la seva família a l’argentina on ja hi inicia els estudis musicals. El 1881 tornà a Barcelona, on continuà els estudis de piano amb Carles Gumersind Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell. El 1885 es trasllada a Brussel·les on estudia amb Philippe Fiévez.

Quan torna a Barcelona, amb 25 anys, comença la composició seguint la pauta de l’escola franco-belga i de  Wagner. El 1893 estrena la Dansa de gnoms i el poema simfònic Introducció a l’Atlàntida. Mentre, entra en contacte amb els cercles modernistes, freqüentant Sitges i estableix amistat amb el capdavanter del moviment, Santiago Rusiñol. Escriu música per a Jesús de Nazareth (1894), d’Àngel Guimerà, per l’òpera La fada (1897), amb text de Jaume Massó i Torrents, i per a L’alegria que passa (1898), de Santiago Rusiñol.

El 1895 funda la Societat Coral Catalunya Nova, regida pels ideals de Claver i en clara oposició a l’Orfeó Català i el 1901 funda el Teatre Líric Català.
Des del 1905 al 1908 fou director musical dels Espectacles i Audicions Graner, i estrena amb èxit obres com El comte Arnau (1905), La Santa Espina (1907), la sardana de la qual és una de les seves obres mestres, i, també, Don Joan de Serrallonga a més de l’estrena al Liceu l’òpera Empòrium (1906) i l’obra lírica en tres actes Bruniselda (1906).

Després d’una nova breu i infructuosa estada a l’Argentina, retorna per ocupar la plaça de sots-director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, tasca pedagògica que duria a terme durant 24 anys, sense deixar per això de compondre música com la realitzada per les òperes Titaina o Tassarba o el Concert per violoncel fins que la Guerra civil espanyola  posa fi a les seves activitats  i l’any 1939 la seva obra  queda marginada amb el nou règim.

Morera representa el moment més àlgid de la creació lírica catalana, creador d’algunes de les obres més característiques de l’estètica modernista i noucentista i és un dels autors més importants a nivell popular gràcies a l’encert melòdic de les seves sardanes.



Llegir més Veure menys