Gaspar Cassadó

Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals.
A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A. Rubinstein, J. Iturbi o H. Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L. Kentner i el violinista Yehudi Menuhin. Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats. Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a violoncel.
Si bé la seva faceta d’intèrpret és la més coneguda, no oblidà la composició, i escrigué un seguit d’obres on es veu clarament l’empremta de músics com M. de Falla o M. Ravel. Del catàleg de la seva obra orquestral sobresurt el Concert per a violoncel i orquestra en re menor, que estrenà amb l’Orquestra Pau Casals el 1926, la Rapsòdia catalana (1928), interpretada per primera vegada a Nova York el 1929, i les Variacions concertants per a piano i orquestra (1930), estrenada també per l’Orquestra Pau Casals.
Tanmateix, però, les seves obres de cambra, per exemple els seus tres Quartets de corda i diferents peces per a violoncel i piano, són les més interpretades usualment.
Els darrers anys de la seva vida fou professor de la prestigiosa Accademia Musicale Chigiana de Siena. Des del 1958, ocupà la càtedra de perfeccionament de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia. El 1969, l’Ente Autonomo del Teatro Comunale de Florència instituí el Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, que se celebra cada dos anys sota els auspicis del Maggio Musicale Fiorentino.