Ha aparegut publicada a Tritó la primera simfonia de Jesús Rueda, composta l'any 2000, i que des de la seva estrena va ser saludada per la crítica com a una de les obres orquestrals més importants de la nostra època. L'enregistrament que en va fer la Joven Orquesta Nacional de España dirigida per Ernest Martínez-Izquierdo -amb altres simfonies de Jesús Torres i David del Puerto- també ha estat un disc molt lloat per la premsa especialitzada. L'obra, instrumentada per a una gran orquestra amb fustes triplicades, sis trompes, piano i tres percussionistes, porta el subtítol de Laberinto i té com a programa el laberint de la mitologia clàssica, mitjançant un trajecte que consta de quatre etapes unides per l'Esfinx que resol cadascuna d'elles, amb el Minotaure com a culminació apoteòsica de l'obra al final del recorregut.  Tritó Edicions també ha publicat tres obres noves d'Hèctor Parra: Time Fields II, Time Fields III -compostes per a instruments sols sense acompanyament- i Andante sospeso, que és un duet per a flauta i piano (tot i que el paper de la flauta també pot interpretar-se amb clarinet). Aquest darrer títol fa referència a la contraposició entre el concepte de so en moviment i so estàtic, alternant-se la flauta i el piano en la creació d'ambients que es complementen i s'oposen alhora. Time Fields II, per altra banda, és una obra escrita per a clarinet sol on s'exploten al màxim els recursos de l'instrument (multifònics, microtons, canvis de timbre...), mentre que Time Fields III, pensada originalment per a saxòfon baríton i després adaptada per a clarinet baix, es publica ara en versió per a flauta sola. Es tracta d'una obra bastida en base a tres materials instrumentals diferents -línies melòdiques, notes llargues i ritmes complexos- que es combinen amb les moltes variacions de velocitat de l'obra. El repertori per a saxòfon de Tritó, per altra banda, s'ha vist ampliat amb l'obra Haendeliana, que Albert Guinovart va compondre originalment per a un espectacle amb cant, tot recreant l'estil de les àries operístiques d'aquest compositor del Barroc Georg F. Haendel. L'èxit de la peça va impulsar l'autor a fer-ne diferents versions i transcripcions, i aquesta és l'adaptada per a saxòfon soprano o clarinet o oboè, sempre amb l'acompanyament del piano.