Per als que hem tingut la sort de conèixer Jordi Dauder, la seva força vital i el seu optimisme han estat una lliçó magistral que ens ajuda sens dubte a l’hora d’afrontar qualsevol dificultat. Els que, a més, hem gaudit del luxe de poder treballar amb ell, tenim gravada al disc dur de la nostra memòria la seva veu profunda i vellutada, el seu domini del llenguatge i la seva humilitat, i el respecte profund, davant d’un text o d’una partitura. L’equip de l’Orquestra de Cadaqués som d’aquest últim grup d’afortunats: al llarg dels tres darrers anys en Jordi Dauder ens ha acompanyat en algunes aventures sempre amb entusiasme, posant la seva veu i ell mateix al servei de la música i, sobretot, entregant-se com a amic, plenament, amb un caràcter fort i un somriure tendre alhora, i sincerament, parlant clar sobre qualsevol tema, ja fos sobre política, cultura, incultura o, darrerament, sobre la seva malaltia. De vegades tenia un posat trapella, de nen entremaliat, que provocava als que érem a prop una sensació d’efervescència, com quan el follet Puck del somni d’una nit d’estiu va parlar per boca seva. D’altres, complagut de ser irreverent, aprofitant un text d’Armand Silvestre que il·lustra la música d’Isaac Albéniz en els seus “Poèmes d’amour”, en la interpretació d’un Adam rebel i carnal que s’encara al déu estricte: ADAM I EVA (Armand Silvestre) [audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2011/09/dauder.mp3] Al llindar de l’Edèn, oblidades les petges, ferit ja d’arrel per l’agulló terrenal i oblidat el pecat d’on brollaren les races, Adam té als seus braços aquella que l’ha perdut. I déu li diu: “Abans que s’expiï el teu crim, els temps faran escolar el seu riu solemne. Aparto el meu front de la vostra faç impia i us faig els proscrits d’un exili etern”. I l’home respon a déu, sense cap retret: “Senyor, només hi ha exili pels cors glaçats. Sobre l’herba dels boscos i les muntanyes jaurem feliços amb els braços enllaçats. La nit estendrà sobre nosaltres els seus vels, les flors perfumaran l’aire per nosaltres. El silenci de l’ombra i els planys dels estels t’ensenyaran que els teus cels immensos són deserts. La tendresa ens allibera dels teus vans rigors i el petó val més que la teva tètrica presència. Encén, Oh trist déu, l’espasa de l’Arcàngel Guarda’t el teu Paradís! Ens quedem amb l’Amor!”. És així com volem compartir amb tots l’admiració, l’estimació i el respecte que ens va inspirar i que ens va regalar. Gràcies Jordi, fins aviat!