Aquest mes d'agost s'acaben de publicar tres sonates inèdites de Domenico Scarlatti: es tracta de les sonates per a clave en La, en Mi i en Fa, amb un estudi realitzat per la musicòloga i professora de la universitat de Valladolid Águeda Pedrero-Encabo. Dues d'aquestes tres sonates que formen aquesta edició (la sonata en Mi i la sonata en La) es van donar a conèixer per primera vegada per una transcripció lliure que va realitzar Enric Granados al 1905 per a piano i a partir de les quals Joel Sheveloff reconstrueix les possibles originals per a clave, ja que aquestes es consideraven perdudes. No obstant això aquest investigador conclou que les transcripcions del compositor català no es van fer a partir d'obres de Scarlatti, motiu pel qual sempre s'ha considerat a aquestes sonatas com a “dubtoses”. Posteriorment, M. Ester-Sala descobreix el suposat manuscrit perdut – M1964-a la Biblioteca de Catalunya. Publica les dues sonates en edició facsímil, deixant la possibilitat d'analitzar-lo a altres investigadors, alguns dels quals, com Walter Aaron Clark, conclouen que la sonata en La no és de Scarlatti sinó de Courcelle, i la sonata en Mi és obra d'un compositor anònim. La present publicació tracta d'oferir una edició crítica del text original de les sonates en La major i en Mi major, que permeti estudiar-les directament, atès que presenten suficients trets scarlattins com per a ser considerades originals. Com sempre, ens agradarà escoltar la teva opinió: Estàs d'acord amb que són de Domenico Scarlatti? Dóna una ullada a la Sonata en La i dígue’ns què en penses.

• Més sobre les Tres sonates inèdites de Doménico Scarlatti
• Veure més obres de Domenico Scarlatti en el nostre catàleg