Nou enregistrament de l’Orquestra de Cadaqués (Ibèria Filharmonia) dirigida per Sir Neville Mariner. El disc presenta set de les obres orquestrals de Ferran Sor, la majoria desconegudes fins ara. Entre elles hi ha tres obertures per a ballets, un gènere que Sor va conrear assíduament entre els anys 1821 i 1826 (probablement arran de la seva relació amb la ballarina Felicité Hullin) i que li va valdre una fama internacional. S’inclouen les d’Alphonse et Léonore ou L’amant peintre de l’any 1823, Hercule et Omphale, del 1826, i Cendrillon, el ballet amb el qual fou estrenat el Teatre Bòlxoi l’any 1825. S’inclou també una obra anterior, l’obertura per al melodrama La Elvira portuguesa, del 1804, com també les tres simfonies trobades fins ara, compostes probablement cap a la mateixa data, abans que Sor hagués d’abandonar Espanya fugint de la repressió contra els afrancesats. Aquestes simfonies, malgrat la seva denominació, són formalment obertures en un o dos moviments, un fet molt corrent en la música espanyola del segle XVIII i començaments del XIX. 1. Obertura d'Hercule et Omphalle [audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2008/11/1_obertura_hercule.mp3] 2. Simfonia núm.1 - Largo [audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2008/11/2_simfonia_num1_largo.mp3] 6. Obertura de Elvira la portuguesa [audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2008/11/6_obertura_elvira.mp3] Ens trobem davant d’un enregistrament de gran interès musical però també documental, que redescobreix un repertori músico-teatral oblidat, com és del ballet i el melodrama de la primera meitat del segle XIX, i que il•lustra alhora allò que era la música simfònica a la península quan el moviment romàntic tot just començava. Tot plegat mitjançant la producció orquestral d’un compositor que fins ara només havia estat tingut en compte com a autor de música per a guitarra. Com a dada curiosa, cal dir que Sor va enviar a Ferran VII l’obertura d’Hercule et Omphale cap a l’any 1828, amb una carta on va intentar inútilment obtenir el perdó i el favor reial pel seu posicionament durant l’ocupació napoleònica. Més informació...