Mn. Marià Miró

Va fer la carrera eclesiàstica al Seminari de Solsona, i fou ordenat sacerdot el 21 de desembre del 1908 pel bisbe Lluís Casas d’Amigó i Ferrer. Cantà la seva primera Missa a la Colònia Vidal, no sabem per quins motius. Fou organista de La Pobla de Lillet, i més tard capellà de la Colònia Pons (Puig-reig). Uns anys després va ésser destinat a Berga, on va exercir el càrrec de professor en el Col·legi Dr. Saló, de segon ensenyament. A més d’aquest càrrec alternà el ministeri sacerdotal amb l’ensenyança de la música, cosa que va fer intensament i amb eficàcia.
L’Ajuntament de Berga va designar-lo per a promoure l’afició a la música dins la nostra Ciutat, donant classes de solfeig i piano als pocs alumnes que en aquells temps hi havia, dintre el marc de l’Escola Municipal de Música. Aquest càrrec el va exercir fins als començaments de la guerra del 1936. Finida la mateixa va continuar-ho fins al mes d’abril del 1941.
Va ésser director de l’Orfeó Berguedà del 10 de desembre de 1916 al 3 de setembre del 1921.

Abans d’ésser-ne director, el 1914, ja va escriure l’Himne de l’Orfeó Berguedà. En ser-ne director va prodigar-se a la composició de cançons, entre les quals cal destacar l’Himne al Sagrat Cor, avui popularitzada arreu de la nostra terra.
També va posar música a diverses obres teatrals; les pricipals són Muset i Bernadeta, Blaiet Vailet, Els Pastorets de Josep M.ª Folch i Torres, Titaina , La Santa Espina (llevat la Sardana del Mestre Morera), el drama Santa Eulàlia , i altres.
Durant la guerra civil 1936/39 va haver de marxar de Berga i va refugiar-se al Santuari de Corbera però en vista que tots els sacerdots eren brutalment perseguits i morts va optar per refugiar-se a Gòsol, on el varen agafar un escamot de milicians. Després de passar moltes peripècies va ésser traslladat a Guardiola, on un gran amic seu i condeixeble va respondre de la seva persona i així va restar en llibertat. Aquest no en va tenir prou que amb el seu cotxe i a la nit el va traslladar a Berga, on va restar esperant que passessin aquells dies tan desconcertants.
L’any 1941, concretament el 28 de maig, anà destinat al Bisbat de Barcelona per exercir el càrrec d’organista de la Parròquia de Santa Maria de Mataró, càrrec que ostentà durant dos anys. Retornat a Berga, es féu càrrec de la direcció musical de la Societat Coral Unió Berguedana que durarà fins el mes de maig del 1947, en què per disposció el bisbe de Solsona fou traslladat a Tàrrega per exercir un càrrec d’organista de la Parroquial. Tornà a Berga i ja no se’n va moure més, excepte els caps de setmana que feia de vicari a la Parròquia de Sant Salvador de la Vedella.

Quan el 1921 es veié oligat a deixar l’Ofreó, va llançar-se a la composició de sardanes. Són d’aquells temps Trilleig , Entre Muntanyes, Glossant una cançó, Un Ramell, i la popular Corpus a Berga . També va dedicar a l’Ajuntament de Berga un ballet de Gegants escrit per a Cobla. Posteriorment, va composar les sardanes Argelaga florida (sardana revessa, 1955) Estel de Berguedà (1956) El cant de la Rosada (1956), Verge del Remei (1957), Bergistània (1957) i dedicades als seus deixebles Cantem infants (1932) i Joc d’infants ( 1931). Les sardanes Un ramell i Glossant una cançó, són dedicades a Lluís Sellart i Espel i al seu deiseble Josep Armengou i Feliu (any 1929) respectivament.