Ramon Lazkano

Ramon Lazkano estudia piano i composició -amb Francisco Escudero- al Conservatorio Superior de San Sebastián, on obté el Diploma Superior de Composició. Ingressa després, amb una beca de la Diputación Foral de Guipúzcoa, al Conservatori Nacional Superior de Música de París, on aprofundeix en la composició i l’orquestració amb Alain Bancquart i Gérard Grisey, i obté el Primer Premi de Composició el 1990. Becari de la Fundació Sasakawa, estudia igualment composició i anàlisi al Conservatori de Montreal amb Gilles Tremblay. De nou a París, treballa la direcció d’orquestra amb Jean-Sébastien Béreau i Arturo Tamayo, i obté el Diploma d’Estudis de Doctorat en Música i Musicologia del segle XX a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales de París.
Amb el seu concert per a piano Hitzaurre Bi guanya, amb 26 anys, el prestigiós Premi de Composició de la Fundació Prince Pierre de Mónaco. Poc després, el 1997, un jurat presidit por Luciano Berio li atorga el Premi de Composició Leonard Bernstein - Jerusalem pels seus Auhen Kantuak. Ha estat igualment premiat per l’INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música) i el Colegio de España, així com per la Fundación Gaudeamus. La residència amb la Joven Orquesta Nacional de España li brinda la ocasió de compondre diverses obres interpretades, entre d’altres, al Auditorio Nacional de Madrid i al Konzerthaus de Berlín. És convidat per la Universitat de Stanford el 1999 per a presentar la seva música, i el mateix any acompanya Luis de Pablo durant la seva residència lligada al Conservatori i al Festival "Musica" d’Estrasburg. Les seves dues estades a Roma (primer, becari de l’Academia Española de Historia, Arqueología y Bellas Artes, després de l’Academia de Francia - Villa Médicis) li han permès aprofundir en la reflexió sobre la composició i el seu propòsit en els nostres dies, que es cristal•litza en un pensament sobre la intertextualitat, la saturació, el silenci i l’experiència del so i del temps, que ha fet néixer peces emblemàtiques com Ilunkor (encarregada per la Euskadiko Orkestra Sinfonikoa) i Lur-Itzalak (encarregada pel Printemps des Arts de Monte Carlo).
Present en nombrosos països (França, Alemanya, Holanda, Israel, Ucraïna, Itàlia, Espanya, Dinamarca, Regne Unit, Rússia, Estats Units, Àustria...) i programada en el marc d’importants festivals –Musica de Estrasburgo, Ars Musica de Bruselas, Présences a Radio-France, Gaudeamus Muziekweek a Amsterdam, Societat Internacional de Música Contemporània a Copenhague, Philharmonic Green Umbrella New Music Series a Los Angeles, Festival de Música Contemporània d’Alacant, etc.- la seva música ha estat interpretada perr orquestres i conjunts de renom com l’Orquestra Filharmònica de Radio France, la Joven Orquesta Nacional de España, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, Ensemble de l’Orquestra Nacional de Rússia, l’Orquestra Simfònica de Jerusalem, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, la Orquestra del Teatre Lliure de Barcelona, l’Ensemble Accroche Note, el Conjunto Ibérico de Violoncellos, Ensemble Wiener Collage, etc. Ha rebut encàrrecs de Radio-France, de l’Estat francès, ABRSM de Londres, Quincena Musical de San Sebastián, Fundació Don Juan de Borbón, Fundació Juan March... La seva orquestració dels Cants i Danses de la Mort de Mussorgsky, encarregada pel Festival de Música de Saint-Denis, fou estrenada el juny del 1994 amb Dmitri Hvorostovsky.
En tant que director d’orquestra, ha dirigit el conjunt OSTOTS (format per solistes de la Orquesta Sinfónica de Euskadi) dedicat a la música contemporània, amb el qual ha realitzat nombrosos concerts a Espanya enregistrats per Radio Nacional de España i Euskadi Irratia, afavorint la difusió del repertori dels compositors bascos.
Ha dirigit el seminari "Curso histórico-analítico de la música culta en el siglo XX" en el marc de la formació permanent del professorat de la Consejería de Educación del Govern basc (1996-98), el seminari "Tendencias de la música contemporánea" a la Universidad del País Vasco (1994), i ha estat convidat a participar en els cursos dedicats a Luis de Pablo i a Francisco Escudero per la Universidad del País Vasco, així com al IV Congrés Internacional d’Ontologia (2000). Ha redactat l’edició crítica de l’òpera Las Golondrinas d’Usandizaga per a l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales de Madrid, essent estrenada aquesta nova versió al Teatro Real de Madrid al maig de 1999.
Ha ensenyat orquestració al Conservatori Nacional de Regió d’Estrasburg i composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment és professor d’orquestració al Centro Superior de Música del País Vasco "Musikene".