Mestre de Capella. Setè fill de la família, es començà a formar musicalment a l’Escolania de Montserrat, essent des de ben petit un alumne avançat. Al 1636 comença el noviciat a Montserrat, i allà mateix rep la formació eclesiàstica, en humanitats i en teologia moral. Es trasllada a Madrid, desplaçament que li possibilita conèixer noves corts i capelles reals. En tornar, i també al llarg de gairebé tota la seva carrera es dedica a l’ensenyament dels nens de l’Escolania, tasca que li feu escriure diversos llibres. Al 1668 se li proposà ser abat del Monestir però no es veié en cor de dur a terme aquesta tasca.
Musicalment és un punt de referència fonamental dins l’Escolania de Montserrat, es per això que és anomenat el "mestre" entre d’altres. La part de la seva obra conservada demostra un gran valor, i a més el seu magisteri donà fruit en grans deixebles. També ens demostren la seva importància les peticions perquè fes de tribunal d’oposicions per Mestre de Capella o la difusió de còpies de la seva obra escrita en diversos indrets de Catalunya.
El seu estil musical està clarament emmarcat en les corrents hispàniques del Barroc, tot i els propis trets d’escriptura i expressió. Escriu, segons requeriments del text, en estil contrapuntístic pur amb independència de les veus, en estil homofònic o en la mescla de tots dos; variant també la composició segons la llengua en què es canta (molt més formal i acadèmic quan és en llatí).
La seva obra reflecteix una tècnica segura, una expressió profunda, sensibilitat, delicadesa, religiositat, i devoció a Montserrat.
Musicalment és un punt de referència fonamental dins l’Escolania de Montserrat, es per això que és anomenat el "mestre" entre d’altres. La part de la seva obra conservada demostra un gran valor, i a més el seu magisteri donà fruit en grans deixebles. També ens demostren la seva importància les peticions perquè fes de tribunal d’oposicions per Mestre de Capella o la difusió de còpies de la seva obra escrita en diversos indrets de Catalunya.
El seu estil musical està clarament emmarcat en les corrents hispàniques del Barroc, tot i els propis trets d’escriptura i expressió. Escriu, segons requeriments del text, en estil contrapuntístic pur amb independència de les veus, en estil homofònic o en la mescla de tots dos; variant també la composició segons la llengua en què es canta (molt més formal i acadèmic quan és en llatí).
La seva obra reflecteix una tècnica segura, una expressió profunda, sensibilitat, delicadesa, religiositat, i devoció a Montserrat.
Publicacions (17)
Joan CererolsTotes les publicacions
Joan Cererols