Emilio Arrieta

Compositor espanyol dels més destacats del s.XIX en el camp de la Sarsuela i l’òpera. El seu nom real és Juan Pascual Antonio. Inicià els seus estudis tan a Madrid i al 1839 es traslladà definitivament a Milà fins al 1846 per estudiar piano, harmonia i composició amb grans professors. A més també l’enriquí l’ambient musical que l’envoltava principalment en el camp líric. Després tornà a Espanya i formà part de la societat de La España Musical que tenia com a objectiu establir l’òpera espanyola. Després tornà a Milà on treballà per la reina i estrenà diverses obres (Caprichos de la Fortuna o Ildagonda al Teatre del Real Palacio.

Al 1852 tornà a Madrid i trobà que es representava òpera italiana al recent inagurat Teatro Real, on hi estrenà Jugar con fuego, El dominó azul, El grumete... Fou aleshores que començà a col•laborar amb el diari La Nación i a escriure Sarsuela. Al 1955 estrenaren Marina obra de gran transcendència en la música dramàtica del moment. Pocs anys després s’estrenà el nou Teatro de la Zarzuela, però ell segueix més vinculat al Teatro de Circo, del qual fa gairebé d’empresari. De 1866 a 1871 la seva producció s’encara al génere còmic o bufo, un nou espectacle molt nou. Tota aquesta tasca com a compositor l’alternà amb l’ensenyament de composició al conservatori, i la direcció de la Escuela de Música y Declamación. I va formar també la Asociación para el Planteamiento de la Ópera Española.

El seu estil és molt italià, uneix molt el text amb la música, atorga a la orquestració una major riques a més de tenir una peculiar manera d’entendre la tensió dramàtica. És per tant, un ampliador d’aquest gènere.