Tangos, orfeones y rondallas. Una historia con imágenes

El tango, com el flamenc o el jazz, és una monumental creació colÀlectiva dels homes i dones que van formar el nou proletariat urbà de Buenos Aires a finals del segle XIX. Segons Alicia Chust, és la resposta al guirigall de llengües i dialectes que des de mitjans del segle XIX es produí a la societat portenya. La musicòloga argentina recrea en aquest assaig aquell fructífer guirigall i indaga en les tradicions musicals que van portar els emigrants i que van florir en diversos orfeons i rondalles. També recrea la vida dels que van donar forma al aquest nou art, un dels quals, Manuel Jovés, era un músic català que va portar la sardana a Buenos Aires i va escriure la música d’uns cinquanta tangos. Aquest assaig ens transporta a aquest món tan ric en sensibilitat com pobre en recursos econòmics.