Mediterrani. Preludi per a orquestra

Garreta va compondre el preludi simfònic Mediterrani el 1917 esperonat per la convocatòria d’un concurs a Madrid, tal com explica Joaquim Rabaseda en el prefaci de l’edició. L’obra va ser estrenada el 15 de novembre de 1918 al Palau de la Música Catalana per l’orquestra de l’Associació Amics de la Música que dirigia Francesc Pujol, i va tornar a sonar el febrer de l’any següent. D’ençà d’aleshores, no tenim constància que s’hagi tornat a interpretar més.

Mediterrani és la primera de les cinc grans composicions de maduresa de Juli Garreta per a orquestra simfònica (després vindrien Suite en Sol, Pastoral, Les illes Medes i el Concert per a violí i orquestra). Es tracta d’una obra en un sol moviment d’uns deu minuts de durada i que conté alguns dels trets característics de l’escriptura de l’autor.

Maria. Sardana per a orquestra

Nou de les seixanta-vuit sardanes per a cobla de Juli Garreta van ser instrumentades per a orquestra simfònica entre 1906 i 1935: Somni gris, Maria, Nydia, Giberola, A en Pau Casals, Isabel, Pedregada, Primavera i Juny. Tanmateix, després de la primera, orquestrada per Joan Goula el 1906, van haver de passar catorze anys fins a l’estrena de les següents. Maria i Nydia van ser interpretades per l’orquestra de l’Associació Amics de la Música dirigida per Francesc Pujol el 18 de juny de 1920 al Palau de la Música Catalana.

La sardana Maria va ser composta originalment el 1908 i dedicada a Maria Miquel i Basart, filla d’un amic del compositor, l’empresari palafrugellenc Joan Miquel i Avellí. La versió per a orquestra que en féu el mateix Garreta s’ajusta a la plantilla habitual d’una orquestra simfònica. El compositor renuncià a l’ús d’instruments de cobla com el flabiol, el tible o la tenora, que sí que incorporarà en orquestracions posteriors de sardanes pròpies. L’edició que presentem inclou un prefaci de la musicòloga Anna Costal.