Tot educant criatures
Fa uns dies comentava, tot parlant de música barroca, l’increment de la qualitat musical a Espanya als darrers anys fruit de l’esforç docent realitzat al país. Aquest esforç docent al que feia referència és sobretot el de l'última fase dels estudis musicals, aquells que corresponen al nivell superior.
No obstant trobo que és absurd i injust pensar que el nivell musical de tota una generació té a veure només i de manera exclusiva amb l’esforç realitzat en una etapa última dels estudis, sense tenir en compte tota una etapa formativa que s’inicia molt abans de que el nen o nena posin un peu al Conservatori. Em refereixo a l’etapa de sensibilització musical pre-escolar.
Per bé que cada vegada tenim més consciència de la importància d'aquesta etapa a nivell de desenvolupament i d’aprenentatge (període de màxima expansió de connexions sinàptiques, etc.) encara hi ha una manca d’estudis sistemàtics sobre la importància i les conseqüències d’un ensenyament musical en els nens i nenes de les primeres edats.
La Doctora Teresa Malagarriga juntament amb el seu equip del grup de recerca Remis 0-3 acaba de publicar “Tireu confits”, un llibre a mode de manual per famílies i mestres que vulguin iniciar els petits a través de les obres del patrimoni musical: de jocs de falda, cançons, dites i audicions.
En llegir el llibre i veure la manera com està plantejada la interacció amb l'infant, l'aproximació a la cançó, que més que un fet musical és un joc, agradable, com tots els jocs, divertit i inconscientment instructiu, penso que aquesta és la manera com m'hagués agradat a mi aprendre: jugant amb música. En aquest punt em quadra més que mai l'expressió emprada en molts altres idiomes de "jugar un instrument de música" (play, jouer, spiele, etc.) en lloc de "tocar un instrument de música" com diem en català o castellà.
El llibre recull 51 propostes, que són en la gran majoria cançons, per fer jugar als nens al mateix temps que descobreixen les emocions que els proporcionen les melodies que interpretem amb la nostra veu (del mestre/a o pare/mare i de la seva pròpia veu). Per això utilitza en la majoria dels casos melodies populars que es poden escoltar en el CD que acompanya el llibre.
La novetat del llibre està en que les activitats que es proposen al mestre per aconseguir els objectius didàctics plantejats són fruit d'una recerca sistemàtica en una escola bressol i en el camí per aconseguir aquests objectius o en "anar més enllà" com proposa sempre l'última part de cadascuna de les 51 propostes que plantegen les reeixides autores, Teresa Malagarriga, Jèssica Pérez, Laura Ballber i Clara Roca.
Sens dubte la millor manera d'enfocar el futur musical del país és començant bé des del principi. Felicitats a les autores.
