Wolfgang Amadeus Mozart

Salzburg ( 1756 ) - Viena ( 1791 )
Wolfgang Amadeus Mozart
Fill del compositor Leopold Mozart, rep una esmerada educació musical. Amb tres anys ja demostra unes excepcionals dots musicals, i als dotze la cort vienesa li encarrega la composició de l’òpera "La finta semplice". Viatja per Itàlia com a nen prodigi durant la seva infantesa. Amb catorze anys estrena "Mitrídate" i dos anys més tard "Lucio Silla". A Alemanya coneix Haydn i el 1778, durant un viatge a París amb el seu pare, aconsegueix grans èxits fins al punt de tocar per a la reina Maria Antonieta. De retorn a Àustria s’instal.la a la cort de l’arquebisbe de Salzburg a Viena i es casa el 1782 amb Constanza Weber. L’èxit de públic i crítica és imparable durant els primers anys de l’època vienesa, amb l’estrena d’"Idomeneo" i "El rapte en el serrall". Poc després comencen els problemes econòmics, malgrat la gran acollida de "Don Giovanni". Mor el 1791 en la misèria, i deixa inacabat el seu "Requiem".

Mozart és un cas extraordinari de talent i precocitat musical, que uneix la demostració temprana de virtuts amb el domini de les formes compositives. De majestuós talent, les seves fonts d’inspiració semblen inesgotables i el seu domini tècnic és considerat modèlic. Representa la síntesi del sinfonisme alemany amb l’òpera italiana, en un camí que seguiran Rossini, Weber i molts altres. Les seves innovacions queden com una fita en la història de la música: en l’òpera, cuida al màxim l’orquestra i les veus, així com potencia els papers femenins; en la música simfònica, escriu nombrosos concerts per a instruments i orquestra, amb una tècnica depuradíssima i una gran expressivitat; en la música de cambra atorga una gran expressivitat sonora i riquesa en les combinacions instrumentals; la música sacra té una profunda càrrega de religiositat. Mozart té l’habilitat de captar el millor de les diferents corrents del seu temps, i dota la seva música d’una expressivitat i una força que els romàntics prendran sovint com a bandera. D’entre les seves obres, a més de les ja citades, destaquen les òperes "Bastian i Bastiana" (1768), "Le nozze di Figaro" (1786), "Così fan tutte" (1790), "La flauta màgica" (1791), 55 simfonies, motets, misses, salms, divertimentos, sonates per a piano, obres de cambra y un llarg etcètera.