Luis Blanes Arqués

Compositor i pedagog. Es traslladà de petit a Alcoi per realitzar els estudis amb Vicente Pérez-Jorge (personatge que li influí molt en tota la seva carrera), Enrique G. Gomá i Manuel Palau. Obtingué al Conservatori Superior de Música de València els títols de piano i composició i instrumentació, i després viatjà a París per ampliar els seus estudis. A partir de 1963 començà essent secretari del Conservatori de València, fou regent de la plaça de composició, instrumentació i folklore, fins que al 1967 va obtenir la plaça de contrapunt i fuga al Conservatori Superior de Música de Sevilla, on també fou secretari i impartí formes musicals. Tornà a València per ser el catedràtic d’harmonía i al 1983 fou professor honorari del Conservatori Municipal Maestro Vert de Carcaixent.

Pel que fa a la seva tasca compositiva destaca la música de cambra (Música para metales, órgano y timbales,Quinteto de viento n.1, Exacordos...), per banda (Mater dolorosa), i per orgues , veu i acompanyament.

El seu estil compositiu no correspon a una estètica uniforme, són escollits segons l’obra i el que vulgui transmetre amb ella. Ell no pretén fer una recerca de les noves tècniques però usa des del sistema tonal a l’avantguarda, tenint fins i tot de referència a Bartók, Messiaen, Hindemith o Costère.