Josep Nonó

Va ser un compositor, teòric i pedagog famós a la seva època, tot i que avui se’l recorda especialment per haver estat el compositor de cambra de Ferran VII. L’any 1802 va arribar a Madrid com a mestre compositor de la casa del duc d’Osuna, per a la qual va compondre molta música avui perduda o no localitzada, i el 1805 va ser nomenat compositor de cambra reial. Des del 1816 va regentar el conservatori que va fundar ell mateix a Madrid, i va morir a Aranda de Duero el 31 de desembre de l’any 1845.
Va publicar obres d’ensenyament, com ara la Escuela completa de música, Sistema fundado en la Naturaleza, en la Experiencia de los Mejores Profesores, y en las Observaciones de los Filósofos más Ilustrados (1814), el Gran mapa armónico (1829) i un Método de piano (1821).