Nasqué en una família acomodada i hi ha dubtes de la seva formació musical i el sacerdoci. Al 1770 arriba a Santiago de Compostela per substituir al ja envellit Mestre de Capella de la catedral Pedro Cifuente. Chiodi tenia renom i es creu que anteriorment havia estat Mestre de Capella de la catedral de Bérgamo.
La seva tasca a la catedral Compostelana va ser molt important, ja que aprofità l’apogeu econòmic de la catedral per formar una capella reial excepcional. Al 1777 se li concedí un viatge d’un any a Itàlia, i mentre era fora el Cabdill defensava la música del Mestre de Capella de les acusacions de fer música de teatre o comèdia més que religiosa, fetes per l’arquebisbe de la diòcesi; però en tornar no agafà més transcendència el fet. Morí al 1783 i fou enterrat al convent de les Carmelitas Descalzas.
Com a compositor despuntà molt jove (segurament abans de 1750) ja que tenia un entorn molt propici. En general, la seva producció musical es caracteritza per una grafia àgil i estilitzada, i per unes amplies possibilitats degut a la capella de músics i instrumentistes d’arreu que tenia al seu servei i el poder econòmic de la catedral. Tota la seva obra conservada és religiosa (a excepció d’una òpera i tres peces instrumentals) i realitzada durant el període a Santiago, tot i que hi ha constància que devia haver cultivat també àries i altres peces profanes. A més, la majoria d’elles són autògrafes.
La seva tasca a la catedral Compostelana va ser molt important, ja que aprofità l’apogeu econòmic de la catedral per formar una capella reial excepcional. Al 1777 se li concedí un viatge d’un any a Itàlia, i mentre era fora el Cabdill defensava la música del Mestre de Capella de les acusacions de fer música de teatre o comèdia més que religiosa, fetes per l’arquebisbe de la diòcesi; però en tornar no agafà més transcendència el fet. Morí al 1783 i fou enterrat al convent de les Carmelitas Descalzas.
Com a compositor despuntà molt jove (segurament abans de 1750) ja que tenia un entorn molt propici. En general, la seva producció musical es caracteritza per una grafia àgil i estilitzada, i per unes amplies possibilitats degut a la capella de músics i instrumentistes d’arreu que tenia al seu servei i el poder econòmic de la catedral. Tota la seva obra conservada és religiosa (a excepció d’una òpera i tres peces instrumentals) i realitzada durant el període a Santiago, tot i que hi ha constància que devia haver cultivat també àries i altres peces profanes. A més, la majoria d’elles són autògrafes.