Amando Blanquer

Compositor. Començà la seva formació musical a la Banda de Música Primitiva d’Alcoi on estudià flauta, trompa, violí i piano i s’inicià a l’harmonia. Començà a composar pas dobles i marxes per les bandes en raó dels moros i cristians de les festes d’Alcoi als quinze anys. Ingressà al Conservatori Superior de Música de València per completar la seva formació tot i que ja dirigia algunes bandes, i després viatjà a París on sobre tot fou influenciat per Messiaen, i als anys 60 culminà la seva formació a Itàlia on assistí a classes amb Petrassi. Obtingué per tant un munt de titulacions, i una gran formació no només de les classes sinó amb la pròpia recerca.
Un cop tornà a València va obtenir les càtedres de contrapunt i composició al Conservatori, fins que al 1971 fins al 1976 n’ocupa la plaça de director.
Tot i la docència seguí amb la tasca de compositor, faceta amb la que obtingué un grans reconeixements, premis i encàrrecs. Vetllà també per dotar les bandes d’un repertori propi i de qualitat. Segueix una línia personal dins l’època que no podem encaminar cap a cap tendència concreta. Té una interessant concepció de la tímbrica i major rellevància dels instruments de vent, un ús lliure de la modalitat (segueix l’anomenat modalisme tonal), una gran inventiva melòdica...