Antonio Soler

Olot ( 1729 ) - El Escorial ( 1783 )
Antonio Soler
Fill d’Olot i antic escolà al monestir de Montserrat (1739-1745), als disset anys va ser mestre de capella de la catedral de Lleida i, segons sembla, ocupà posteriorment el mateix càrrec a a la catedral de la Seu d’Urgell. El 1752 professà com a monjo jerònim al monestir d’El Escorial, on desenvolupà una llarga carrera musical fins a la seva mort. El pare Soler és reconegut internacionalment com un dels músics més representatius de l’època. La seva obra sintetitza d’una manera eminent, gràcies a la genialitat d’una escriptura afaiçonada i directa, la música ibèrica per a teclat del barroc més elaborat.