Assaig d’un mètode per a aprendre a tocar la flauta travessera

Johann Joachim Quantz
Ramon Vilalta
Assaig d’un mètode per a aprendre a tocar la flauta travessera
Preu: 29,00 €
Afegir a la cistella
DL00952 Dinsic
400
2008
2008
9728496753143
El tractat Versuch einer Anweisung die Flöte traversiere zu spielen (Berlín 1752) de Johann Joachim Quantz (Oberscheden 1697 - Postdam 1773) és una de les fonts que més ilÀlustren el marc teòric i pràctic de la interpretació musical a la primera meitat del segle XVIII europeu. Aquest important tractat és una eina de consulta indispensable i permanent per als estudiosos i que, a més, consta en la bibliografia de la programació de nombroses assignatures de centres universitaris i d’estudis superiors de música. La traducció completa d’aquest tractat al català suposa un avenç molt important per als intèrprets i investigadors, i facilita i enriqueix la terminologia musical catalana a partir de la traducció i contextualització d’un gran nombre de termes i expressions que el tractat engloba, pròpies del segle XVIII i que, ja a l’època, tenien plena vigència al nostre país. Pep Borràs Director de l’Escola Superior de Música de Catalunya
Pròleg, de Josep Borràs Introducció, de Barthold Kuijken Prefaci dels duets op 2 de JJ Quantz Notes a la Traducció Assaig d’un mètode per a aprendre a tocar la flauta travessera Dedicatòria PREFACI Introdució Sobre les qualitats necessàries d’aquells qui vulguin dedicar-se a la música CAPÍTOL Breu història i descripció de la flauta travessera CAPÍTOL II Sobre la manera de sostenir la flauta travessera i com colÀlocar els dits CAPÍTOL III Sobre la colÀlocació dels dits i l’escala de la flauta CAPÍTOL IV Sobre l’embocadura CAPÍTOL V Sobre les notes, el seu valor, el compàs, els silencis i altres signes utilitzats en la música CAPÍTOL VI Sobre l’ús de la llengua per tocar la flauta SECCIÓ I: Sobre l’ús de la llengua amb la sílÀlaba ti o di SECCIÓ II: Sobre l’ús de la llengua amb l’articulació tiri SECCIÓ III: Sobre l’ús de la llengua amb la paraula did’ll, o doble picat SUPLEMENT AL CAPÍTOL VI: Algunes observacions sobre l’oboè i el fagot CAPÍTOL VII On es demostra en quin lloc s’ha de respirar quan es toca la flauta CAPÍTOL VIII Sobre les appoggiatures i altres petits ornaments essencials CAPÍTOL IX Els trinats CAPÍTOL X Allò que un principiant ha d’observar quan estudia pel seu compte CAPÍTOL XI Sobre la bona expressió en general, quan es canta o es toca CAPÍTOL XII Sobre la manera de tocar l’Allegro CAPÍTOL XIII Sobre els canvis o variacions arbitràries d’intervals simples CAPÍTOL XIV Sobre la manera d’interpretar l’Adagio CAPÍTOL XV Sobre les cadències CAPÍTOL XVI Sobre allò que un flautista ha de tenir en compte quan interpreta en públic CAPÍTOL XVII Sobre les obligacions dels acompanyants o d’aquells que executen les parts que acompanyen una part concertant SECCIÓ I: Sobre les qualitats del cap de l’orquestra SECCIÓ II: Sobre els violinistes que acompanyen, en particular SECCIÓ III: Sobre els violistes que acompanyen, en particular SECCIÓ IV: Sobre els violoncelÀlistes en particular SECCIÓ V: Sobre els contrabaixistes en particular SECCIÓ VI: Sobre els clavecinistes en particular SECCIÓ VII: Sobre les obligacions de tots els acompanyants en general CAPÍTOL XVIII Com s’ha de jutjar un músic i una obra musical