Four Ballades és una sèrie de quatre obres per a piano, en una clara referència a les quatre balades de Chopin o les Vier Balladen op. 10 de Brahms, però no pretén donar-hi continuïtat pel que fa a la seva projecció emocional. Del títol se’n desprèn una forta tendència narrativa, en un moviment cap endavant que, com a mínim aquí, s’interromp de manera turbulenta per diferents interferències propiciades pels diversos materials utilitzats.

 En cadascuna de les peces, l’autor s’ha centrat en certs materials procedents d’obres dels quatre compositors francesos als quals vol retre homenatge: Pierre Boulez, Edgar Varèse, Olivier Messiaen i Gérard Grisey, flexibilitzant el discurs per tal de possibilitar desviacions cap a elements extrets de les balades escrites per Chopin i Brahms. Així, en cadascuna de les quatre balades s’estableixen uns vincles més o menys explícits amb les balades correlatives d’aquests dos grans compositors.