"Després d' un concert com el del passat dijous dia 13, queden dues conclusions: la primera, que Jesús Rueda és un dels compositors més importants de la seva generació -i- de tot el món. L'altra: que no som res. Perque si Jesús Rueda fos britànic seria tan famós com el seu company de programa James MacMillan , si finlandès com Magnus Lindberg, si danès com Poul Ruders, si alemany com Wolfgang Rihm, i així podríem seguir repassant el mapa.

Raons per aquest entusiasme? Doncs molt fàcil: coses a dir, tècnica, risc en la tímbrica, assumpció de la tradició moderna -de Ravel als minimalistes, d' Stravinski a Messiaen- sense complexos, bellesa, emoció, capacitat per a comunicar-se sense renunciar a res.

Aquí estan, en aquestes dues grans simfonies del nostre temps que són les de Rueda, la forma de mantenir la tensió en el nucli central de la primera o el prodigiós exercici de creixement expressiu que és tota la segona, no en va subtitulada Acerca del límite, i que trobem igualment en altres peces de l' autor com Viaje imaginario.

El País 15/05/04 Luis Suñen