Alicante 1851 -  Madrid 1909

Ruperto Chapí va néixer a Villena, Alacant, en un entorn familiar humil. La seva afició per la música era tradició de varies generacions a la seva familia de manera que inicià la seva formació mot aviat. La seva carrera musical començà a la seva ciutat natal com o intèrpret de banda i va prosseguir al Conservatorio de Madrid. Allà Ruperto i el seu company Tomás Bretón es van formar amb Emilio Arrieta.

La seva carrera com a compositor es va veure beneficiada per la obtenció d'un primer premi de composició al 1872. Aquest fet li va permetre residir i formar-se durant quatre anys a Roma i París. Encara que va tenir interès per la música escènica des de molt aviat (als dotze anys va compondre la sarsuela Estrella del Bosque) va ser en aquesta etapa en la que va aconseguir consolidar-se en el terreny líric. En aquest període va compondre i estrenar a Madrid la primera òpera Abel y Caín i la seguiren Las naves de Cortés i Vasco Núñez de Balboa. La seva primera obra al Teatro Real va ser La hija de Jefté, un treball que el compositor va realitzar durant la seva residència a l'estranger i que va estrenar quant comptaba amb tan sols25 anys.

Quant va tornar a Espanya es va consolidar en el gènere de la sarsuela component un nombre importante d'obres de les quals la majoría formen part del repertori habitual de les companyies de sarsuela: La Tempestad, La bruja, El rey que rabió, La zarina, El tambor de granaderos, Las bravías, La revoltosa, Las hijas de Zebedeo, El milagro de la Virgen, El duque de Gandía i Curro Vargas.

Obra vocal

De totes les seves composicions escèniques algunes han merescut més atenció al llarg del darrer segle i actualment es troben entre les més interpretades.

Música clásica va ser una de les obres del género chico que va comptar amb gran èxit del públic. L'argument té la particularitat de posar de manifest la problemàtica relació entre la sarsuela i la “música culta”, problemàtica dins de la qual el compositor estava directament implicat. L'obra es va estrenar al 1880 al Teatro Comedia de Madrid. Està prevista la seva publicació en commemoració del centenari de la defunció del compositor.

La tempestad fou estrenada al 1882 al Teatro de la Zarzuela i tingué un impacte significatiu per l'el·laborat desplegament orquestral. Va ser la sarsuela més important de la dècada dels vuitanta i contribuí a assentar-ne el gènere gran.

La bruja, també es va estrenar al 1887 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Ambientada en l'ambient popular de Pamplona al segle XVII l'obra és més propera al gènere operístic que al de sarsuela pels seus requeriments tècnics i la durada de les seccions instrumentals. No obstant la quantitat d'escenes còmiques i costumistes li otorguen indiscutiblement característiques de sarsuela. Posiblement aquesta sigui l'obra vocal del compositor amb més gran influència germànica tant per l'ús de recursos orquestrals com per la tècnica d'el·laboració motívica.

Las hijas de Zebedeo potser no sigui una de les obres més trascendents del compositor però d'altra banda és sumament interessant pel seu contingut. Aquesta sarsuela còmica en dos actes es va estrenar al 1889 al Teatro Maravillas de Madrid. L'argument girava al voltant de la figura de Luisa que amb la seva ignorància i escassedat de memòria propicien un sens fi de situacions còmiques.

El rey que rabió, sarsuela en tres actes i set quadres, es va estrenar al Teatro de la Zarzuela de Madrid al 1891. El llibret d'aquesta sàtira fou atacat al seu temps per considerar-se un plagi de "Un roi de vacances". Aquest tipus de situacions van ser bastant freqüents per a Chapí i el seu entorn. Malgrat aquests incidents l'estrena de l'obra va ser el fet més important de l'any a l'àmbit teatral.

La revoltosa, sarsuela en un acte que es va estrenar al Teatro Apolo de Madrid al 1897. Va obtenir un éxit immediat i va romandre a la cartellera fins a l'actualitat per l'adeqüació del discurs musical al llibret.

[audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/la-revoltosa.mp3]

La incorporació de recursos estilístics propis de la música que s'escoltava a l'entorn madrileny de finals del segle XIX com la introducció de temes populars li garantiren l'èxit.

El puñao de rosas va ser estrenada al Teatro Apolo de Madrid al 1902. Amb un argument centrat en un ambient popular de la muntanya de Cordova, meresqué una acceptació immediata del públic. Com a particularitat els llibretistes decidiren adaptar el llenguatge i la pronuncia de la regió andalusa contribuïnt a la reconstrucció de l'ambient que es retratava.

Obra instrumental

Tot i que la seva música escènica tingué més gran difusió compongué també música simfònica i quatre quartets de cambra. Chapí hagué de fer front al poc interès que despertava en el públic la música simfònica. Malgrat això va realitzar aportacions transcendentals al desenvolupament de la música simfònica i arribà a tenir crítiques positives del públic estranger. Tota la seva obra instrumental ha estat publicada per l'ICCMU durant la darrera dècada i ha estat objecte d'alguns projectes discogràfics molt interessants com la versió dels quatre quartets a càrrec del Brodsky Quartet.

La primera obra instrumental del compositor va ser l'obertura Zanzé composta al 1865. La seguí la Fantasía Morisca (Corte de Granada) composta a la mateixa època. També compongué un poema simfònic el qual titulà Escenas de capa y espada.

[audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/1-la-corte-de-granada-fantasia-morisca_introduccion.mp3][audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/2-la-corte-de-granada-fantasia-morisca_meditacion.mp3][audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/3-la-corte-de-granada-fantasia-morisca_serenata.mp3][audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/4-la-corte-de-granada-fantasia-morisca_final.mp3]

El Scherzo (Combate de Don Quijote contra las ovejas) compost entre 1869 i 1870 és una obra descriptiva composta per a ser interpretada per l'orquestra del Circo Price. Tant Chapí com Tomàs Bretón integraren aquesta orquestra i això els obrí la possibilitat de provar algunes de les seves pròpies obres.

La Sinfonía en Re fou escrita durant el 1877 a Paris i estrenada a Madrid amb posterioritat a la creació de la societat de concerts. L'obra fou composta com a estudi d'orquestració que realitzà el compositor en la seva etapa de formació amb la qual cosa poseeix una estructura clara i basada en els models germànics imperants en aquell moment.

[audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/1-sinfonia-en-readagio.mp3][audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/2-sinfonia-en-reandante-con-moto.mp3][audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/3-sinfonia-en-represto.mp3][audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2009/01/4-sinfonia-en-remolto-allegro-e-vivace.mp3]

Los gnomos de la Alhambra es va estrenar al 1891 amb la Orquesta de la Sociedad de Conciertos. A aquesta obra la seguí la Marcha de recepción al 1895.

Els quartets van ser escrits entre 1893 i 1897 en les tonalitats de Sol major, Fa major, Re major i si menor. En aquell moment un quartet de cordes femení, el quartet La Bretoniana, es va dedicar a difondre la música de cambra tant de Chapí com de Bretón, coetàni a Chapí. El públic gaudía de poder comparar les produccions d'ambdós compositors i prendre part per un dels dos.

Algunes mostres de la música de Ruperto Chapí poden sentir-se en el treball discogràfic realizat per l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran teatre del Liceu. Una interpretació nítida i concisa acompanyada de comentaris essencials en català, castellà i anglès.

Repercusió actual

Per una disputa en relació als seus drets d'autor amb un editor, Florencio Fiscowich (en aquell moment els editors feien de mitjancers entre els teatres i els compositors), Chapí fundà 1899 juntament amb d'altres músics i llibretistes la Sociedad de Autores. Fiscowich pretenía tenir el control de tots els llibrets i partitures de sarsuela i va posar tots els recursos al seu abast per intentar obtenir-lo. La rotunda negativa del compositor li impedí poder concretar el seu negoci. Fou aleshores que Chapí consideró que era necesari crear un organisme que regulés els drets dels autors i dugué a terme el seu projecte aportant el seu arxiu personal.

Per als més interessats en conèixer més coses sobre la vida i obra de Ruperto Chapí, Luis G. Iberni ha realizat un detallat estudi essencial i analític al voltant de la seva figura. Un altre treball menys difós però no per això menys interessant és Miradas desde el arte a la Música de Ruperto Chapí, catàleg de l'exposició que es va efectuar a l'octubre del 2008 en homenatge al compositor.

Amb motiu del centenari de la defunció d'un dels compositors més transcendents en l'àmbit de la música escènica espanyola es rendiràn diversos homenatges al compositor Ruperto Chapí.

Per fi veuràn la llum algunes de les obres del compositor que han estat interpretades i incloses en treballs discogràfics però que encara restaven sense publicar. A més de l'Scherzo, la Fantasía Morisca, la Polaca de Concierto, la Marcha e himno de la hija de Jefte i Escenas de capa y espada publicades recentment, es publicarà Música clásica (partitura i reducció). De moment seguiran a l'espera algunes de les obres escèniques i les reduccions de sarsueles que els intèrprets desitjarien tenir al seu abast.

Entre els nous treballs discogràfics s'editaràn en DVD i CD respectivament les interpretacions en directe de El rey que rabió i de Roger de Flor. També es publicarà un disc d'obres líriques i instrumentals a càrrec de l'Ensamble de Madrid i un cofre amb enregistraments històrics de versions completes de sarsueles de Chapí.

Per acabar es durà a terme una exposició itinerant “Chapí, vida y obra” que recorrerà, entre d'altres llocs, Villena i València. L'exposició comtpa amb l'aportació musicològica de Javier Suárez Pajares i Victor Sánchez Sánchez.

Obra