Pepita Jiménez, òpera en dos actes

"Amb Pepita Jiménez, Albéniz va intentar crear una òpera nacional espanyola combinant tres grans tendències que existien llavors en el teatre musical: l’ús d’elements folklòrics regionals, una pràctica derivada de la sarsuela; un lirisme puccinià, en el qual l’orquestra sovint reforça la veu; i, finalment, una sèrie d’innovacions musicals i dramàtiques d’influència wagneriana, com el continu comentari musical per part de l’orquestra amb freqüents referències musicals a llocs i personatges a manera de leitmotiv.

Encara que Albéniz va evitar qualsevol tipus de declaració política explícita, la inclusió en aquesta òpera nacional d’elements estilístics estrangers reflectia clarament la seva filosofia i convicció cosmopolita, segons la qual Espanya havia d’adoptar una actitud progressista, oberta a influències estrangeres. Tal com ho va formular ell mateix, els compositors espanyols havien de fer música española amb un accent universal.

El nacionalisme internacional d’Albéniz arribaria al seu punt culminant deu anys després amb la suite Iberia per a piano, el color i ambient de la qual estan tan marcats per l’impressionisme francès."

José de Eusebio