Leo Brouwer

Compositor, guitarrista i director. Nasqué en un ambient de músics i la seva primera mestra fou la seva tieta abans d’ingressar al Conservatori Peyrellade, on es graduà al 1956. Rebé classes de guitarra del gran iniciador de l’Escola Cubana de Guitarra, Isaac Nicola, i després li atorgaren una beca per realitzar els estudis superiors a la Universitat de Hartford, i ampliació els estudis de composició a Nova York.
S’inicià en el cinema al 1960 al Departament de música de l’Institut Cubano del Arte e Industria Cinematográficos, al 1969 participà també en grups de Experimentació Sonora, fou assessor musical de diverses institucions, professor de contrapunt, intèrpret (considerat un dels millors guitarristes del món), compositor i director (tasca amb la qual realitzà moltes gires i ocupà grans càrrecs). Inaugurà amb Juan Blanco i Manuel Duchesne Cuzán el moviment de música d’avantguarda a Cuba.
La seva tècnica compositiva passa per diferents pilars: l’ interès per la utilització d’una visió sensorial del so tot seguint un gran rigor formal; un altre recurs és l’ús rigorós de l’observació de l’espectre sonor o fenomen físic-harmònic per sobreposicions de sons; el tercer és l’anàlisi intervàlic no convencional, per associació; i el darrer recurs és l’ús de la mètrica i la rítmica per expansió o per contracció. La seva música és funcional.
A més, passa per tres etapes en la seva obra: nacionalisme (1955-1962), l’avantguardisme (1962-1967) i una tercera etapa dividida en dos, una més postmodernista (1967-1969) i l’altra que ell mateix anomena “simplicitat” (a partir de 1980).