Josep Anselm Clavé

Director de cors i compositors. Personatge musical d’especial interès dins la vida musical catalana. És a més, promotor de la música entre les classes treballadores, editor de revistes musicals i vinculat amb política.

Fill d’una família d’una classe més o menys benestant, fou introduït a la música i a la formació humana per la seva mare. Es creu que cap als deu anys ja tocava el violoncel, la guitarra i la flauta. També tocà el violí.

Degut a al societat del moment i als seus problemes de vista i de columna s’apropà a les classes obreres, a pensaments republicans i socialistes i a les pràctiques de cantar a la taverna. Pensà que si el nivell de les pràctiques musicals augmentava també ho faria el nivell de vida, de cultura i de sensibilitat. Això el dugué a fer una renovació del repertori musical i a crear les societats corals (idea que sorgí durant un període a la presó). La primera s’anomenà La Aurora (d’èxit notable però no prou implicació obrera per poc coneixements musicals). Es plantejà després de buscar una nova agrupació que participés amb instruments més senzills i sobre tot la veu. La més destacada fou La Fraternidad i implicà una introducció de una pràctica musical novedosa i un plantejament social revolucionari que pretenia dignificar la vida de l’obrer.

La creació de la publicació Eco Euterpe (periòdic que parlava de les obres de les societats corals) dugué a l’època daurada d’aquestes societats fins al declivi que culminà amb la mort de Clavé.

Com a creador musical destaca la seva obra coral, sovint amb diferents versions instrumentals però també té música escènica. El seu tractament de les veus demostra un gran domini tot i que escrigué senzillament i en català (també fa molt treball basat en música popular) tenint en compte el nivell dels cantor que tenia. Tot i això la seva obra és de gran bellesa.