Compositor, pedagog i director. Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal i participava a la banda local. Al 1932 es traslladà a Caracas per estar amb la mare i el germà i prosseguir els estudis musicals. Abandonà la feina de sabater per acompanyar les seves germanes amb la guitarra, i després per formar un trio (Trío Caribe) que difongué molt la música veneçolana i serví perquè ell fes els seus primers arranjaments i composicions. Estigué en diferents escoles de música on aprengué piano, clarinet i trompeta, i rebé una important influència de Vicente Emilio Sojo.
Aquí començà un període a l’Orfeó i després a l’Orquestra Simfónica de Venezuela com a intèrpret. També ho combina amb la tasca d’educador tan a primària com escola de música i fins i tot fundador i director de l’Escola de Música José Ángel Llamas al 1970. Això el portà a composar música i arranjaments més de caire populars alhora que s’anava consolidant i essent reconegut amb nombrosos premis com a compositor de música acadèmica, sense abandonar en cap moment d’escriure merengues, joropos, pasdobles, tangos, boleros... També fou director de diverses orquestres, i ocupà importants càrrecs polítics.
La seva obra està inicialment molt influenciada per Sojo i el folklore nacional, i mica en mica va buscant altres camins que arriben a l’ús de tècniques serials o impressionistes.
Alguns títols importants són Margariteña, Concierto para corno y orquestra, Obertura Simfónica n.2, Suite breve para orquestra de cuerdas entre d’altres.
Aquí començà un període a l’Orfeó i després a l’Orquestra Simfónica de Venezuela com a intèrpret. També ho combina amb la tasca d’educador tan a primària com escola de música i fins i tot fundador i director de l’Escola de Música José Ángel Llamas al 1970. Això el portà a composar música i arranjaments més de caire populars alhora que s’anava consolidant i essent reconegut amb nombrosos premis com a compositor de música acadèmica, sense abandonar en cap moment d’escriure merengues, joropos, pasdobles, tangos, boleros... També fou director de diverses orquestres, i ocupà importants càrrecs polítics.
La seva obra està inicialment molt influenciada per Sojo i el folklore nacional, i mica en mica va buscant altres camins que arriben a l’ús de tècniques serials o impressionistes.
Alguns títols importants són Margariteña, Concierto para corno y orquestra, Obertura Simfónica n.2, Suite breve para orquestra de cuerdas entre d’altres.