Francesc "Cesc" Vila i Rufas

Ninotaire i pintor, Francesc Vila i Rufas, conegut amb el pseudònim de Cesc va dedicar bona part de la seva carrera artística a l’humor gràfic. Va començar a treballar com a dibuixant al Diari de Barcelona, i les seves vinyetes també van fer història al Correo Catalan, al Teleexprés, a l’Avui i a la Revista Musical Catalana. Cesc va utilitzar el dibuix per canalitzar la seva crítica del franquisme i, en alguns casos, va patir la censura. Cesc va ser un dibuixant compromès i lluitador i la seva obra és un referent per als caricaturistes del present, com explica Toni Batllori, dibuixant de La Vanguardia. Cesc també havia fet llibres amb Josep Maria Espinàs i Montserrat Roig. Se l’ha definit com ’una persona normalíssima, tímida, educada i poc exhibicionista. Un artista fora de sèrie, un dels més grans dibuixants del segle passat; malauradament no se’l valorava gaire perquè publicava cada dia’. La seva gran capacitat d’observació feia que tingués una gran capacitat per a retratar l’home del carrer amb unes poques ratlles. Als darrers anys de la dictadura, la seva obra no va defugir la crítica social, malgrat la censura.

Va ser guardonat amb el Premi Internacional de Dibuix Ynglada Guillot (1961), el Premi extraordinari de pintura, Ajuntament de Barcelona, a la Primera Biennal del deporte en las Bellas Artes (1967), el Premi Ciutat de Barcelona de dibuix (1970) i el premi de Gravat a l’Exposició Nacional d’ Art Contemporani (1971). Li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1995 i l’any 1997 fou distingit amb el premi d’Honor Gat Perich per a la seva trajectòria. Des del 1999 és membre electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Té publicats més de vint llibres i la seva obra ha estat motiu d’exposicions tant a nivell internacional (Amsterdam, Caracas, Cincinnati, Düsseldorf, Basilea, ...) com nacional, destacant les exposicions retrospectives l’any 1986 "Història d’un país", organitzada per la Caixa de Barcelona i l’any 1997 a la Sala Alexandre Cirici del Museu de I’Hospitalet, organitzada per aquest Ajuntament. Cal
esmentar l’exposició antològica "Consciència gràfica d’un país" al Palau de la Virreina, organitzada per l’Institut de Cultura de l’ Ajuntament de Barcelona l’any 2001.
Va morir el 22 de desembre de 2006.