Neix a Vic, el 1517. Entra a la Catedral de Barcelona com a organista al 1538, i al 1559 és nomenat canonge en reconeixement a la fama que li havia donat a aquesta Catedral. Des de 1580 té al seu nebot Lluís Ferran Vila en qualitat d’ajudant, el qual el succeirà un cop mort el 1582.
Fou molt elogiat en el seu temps, fins i tot gent d’arreu d’Europa anava a escoltar les seves obres. El seu enterrament fou apoteòsic i els seus deixebles el consideraren "pare", "perfeccionador" i "conservador" de la música.
Malauradament ens han arribat molt poques obres d’aquest autor. Dos tientos publicats per Luis Venegas de Henestrosa, dos ensaladas a l’estil de Mateu Fletxa, i tres peces vocals sacres que se li atribueixen és tot el bagatge del que disposem. No obstant, Vila va publicar, al menys, dos llibres de música vocal però, per desgràcia, només ens ha arribat un dels quaderns corresponent a una part vocal de cadascú d’ells. Es tracta de madrigals en català i castellà en el primer cas i de música sacra en el segon.
Fou molt elogiat en el seu temps, fins i tot gent d’arreu d’Europa anava a escoltar les seves obres. El seu enterrament fou apoteòsic i els seus deixebles el consideraren "pare", "perfeccionador" i "conservador" de la música.
Malauradament ens han arribat molt poques obres d’aquest autor. Dos tientos publicats per Luis Venegas de Henestrosa, dos ensaladas a l’estil de Mateu Fletxa, i tres peces vocals sacres que se li atribueixen és tot el bagatge del que disposem. No obstant, Vila va publicar, al menys, dos llibres de música vocal però, per desgràcia, només ens ha arribat un dels quaderns corresponent a una part vocal de cadascú d’ells. Es tracta de madrigals en català i castellà en el primer cas i de música sacra en el segon.
